Living in silence
EN
Living in silence is a job that starts with the trip to Bosnia-Herzegovina, in Sarajevo and Srebrenika, to undertake a project of the ONG Photographers for Peace on 19 September 2007. The experiences and stories from the witnesses of war experienced during the trip, lead me to reflect on the true reality of a country forgotten by Europe and led to misery for a war not so distant.
The author, Adrià Pifarré Vallejo, shows the reality of a country forced to live in neglect of the memory by more than 20 photographs that accompany this exhibition.
The photographic work began in Sarajevo explores a series of images describing each of them to conceal the reality, showing the reader why that picture could have been taken by the photographer.
The exhibition is divided into two groups that act together and separately. These two areas are linked by a main entrance which represents the tunnels that were used as shelter during the war to escape the bombs and bullets. The first margin, left, shows the devastating effects of war today, shows us the images of the Sarajevo's current conflict. While in the right side are placed the photos about the reconstruction of the city, new buildings, etc.. Thus, establishing a dialogue of contrasts between town and live on the poverty and a record of perpetual war,
and private investment to forget it.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
CAT
Vivint en el silenci és un treball que comença amb el viatge a Bòsnia-Herzegovina, concretament a Srebrenika i Sarajevo, per dur a terme un projecte de la ONG Fotògrafs per la Pau, el 19 de Setembre
del 2007. Les experiències i els relats dels propis testimonis de guerra viscuts durant el viatge, em porten a reflexionar sobre l’autèntica realitat d’un país oblidat per Europa i dut a la misèria per una guerra no tan llunyana.
L’autor, Adrià Pifarré Vallejo, mostra la realitat d’un país forçat a viure en l’oblit de la memoria mitjançant les més de 20 fotografíes que acompanyen aquesta exposició.
El treball fotogràfic iniciat a Sarajevo pretén mostrar una sèrie d’imatges explicant en cada una d’elles la realitat que amaguen, mostrant al lector el perquè d’aquella fotografia, és a dir, explicant el motiu pel qual el fotògraf ha pogut captar l’instantània. Així doncs, no es limita a ensenyar la realitat objectiva d’una Sarajevo tocada per la guerra, intenta mostrar al lector/visor, no només un fragment robat del temps, sinó explicar una petita història, la que realment s’amaga darrera aquella imatge, el motiu pel qual s’ha pogut dur a terme aquella fotografifia, el perquè els individus que en ella i apareixen es troben en aquella posició/estat, despertant en certa manera la capacitat de reflexió i comprensió del visitant.
El que mira de buscar és poder analitzar mínimament que és allò que l’usuari pot arribar a pensar sobre el perquè de la presa, fent-li la retòrica pregunta de: Que ha hagut de passar per que s’hagi pogut prendre aquesta imatge? I observar les diferents reaccions i opinions, creant així un patró dels pensaments obtinguts per tal de contrastar-los amb la veritable realitat. Modificant la forma de veure una imatge a través de l’addició de text, involucrem encara més al lector de la galeria, d’aquesta manera és fàcil pensar que no només retindrà una imatge com a colofó, sinó que alhora, l’associarà a una història breu, però real que ajudarà a entendre un xic de més a prop,
les vivències de Bòsnia-Herzegovina.
L‘exposició es divideix en dos bàndols que actuen i conviuen per separat. Aquests dos espais viuen units per un passadís principal d’entrada que representa els túnels de refugi que s’usaven durant la guerra per escapar dels bombardejos i les bales. El primer marge, l’esquerra, ens mostra els efectes devastadors de la guerra avui en dia, ens ensenya les imatges de la Sarajevo actual derruïda pel conflicte. Mentre que en el marge dret es col·locaran les fotografies referents a la reconstrucció de la ciutat, els nous edificis, etc. Així doncs, s’estableix un diàleg de contrasts entre una ciutat on i viuen la misèria i el record perpetuo d’una guerra, i la inversió
privada per oblidar-la.
Living in silence is a job that starts with the trip to Bosnia-Herzegovina, in Sarajevo and Srebrenika, to undertake a project of the ONG Photographers for Peace on 19 September 2007. The experiences and stories from the witnesses of war experienced during the trip, lead me to reflect on the true reality of a country forgotten by Europe and led to misery for a war not so distant.
The author, Adrià Pifarré Vallejo, shows the reality of a country forced to live in neglect of the memory by more than 20 photographs that accompany this exhibition.
The photographic work began in Sarajevo explores a series of images describing each of them to conceal the reality, showing the reader why that picture could have been taken by the photographer.
The exhibition is divided into two groups that act together and separately. These two areas are linked by a main entrance which represents the tunnels that were used as shelter during the war to escape the bombs and bullets. The first margin, left, shows the devastating effects of war today, shows us the images of the Sarajevo's current conflict. While in the right side are placed the photos about the reconstruction of the city, new buildings, etc.. Thus, establishing a dialogue of contrasts between town and live on the poverty and a record of perpetual war,
and private investment to forget it.
CAT
Vivint en el silenci és un treball que comença amb el viatge a Bòsnia-Herzegovina, concretament a Srebrenika i Sarajevo, per dur a terme un projecte de la ONG Fotògrafs per la Pau, el 19 de Setembre
del 2007. Les experiències i els relats dels propis testimonis de guerra viscuts durant el viatge, em porten a reflexionar sobre l’autèntica realitat d’un país oblidat per Europa i dut a la misèria per una guerra no tan llunyana.
L’autor, Adrià Pifarré Vallejo, mostra la realitat d’un país forçat a viure en l’oblit de la memoria mitjançant les més de 20 fotografíes que acompanyen aquesta exposició.
El treball fotogràfic iniciat a Sarajevo pretén mostrar una sèrie d’imatges explicant en cada una d’elles la realitat que amaguen, mostrant al lector el perquè d’aquella fotografia, és a dir, explicant el motiu pel qual el fotògraf ha pogut captar l’instantània. Així doncs, no es limita a ensenyar la realitat objectiva d’una Sarajevo tocada per la guerra, intenta mostrar al lector/visor, no només un fragment robat del temps, sinó explicar una petita història, la que realment s’amaga darrera aquella imatge, el motiu pel qual s’ha pogut dur a terme aquella fotografifia, el perquè els individus que en ella i apareixen es troben en aquella posició/estat, despertant en certa manera la capacitat de reflexió i comprensió del visitant.
El que mira de buscar és poder analitzar mínimament que és allò que l’usuari pot arribar a pensar sobre el perquè de la presa, fent-li la retòrica pregunta de: Que ha hagut de passar per que s’hagi pogut prendre aquesta imatge? I observar les diferents reaccions i opinions, creant així un patró dels pensaments obtinguts per tal de contrastar-los amb la veritable realitat. Modificant la forma de veure una imatge a través de l’addició de text, involucrem encara més al lector de la galeria, d’aquesta manera és fàcil pensar que no només retindrà una imatge com a colofó, sinó que alhora, l’associarà a una història breu, però real que ajudarà a entendre un xic de més a prop,
les vivències de Bòsnia-Herzegovina.
L‘exposició es divideix en dos bàndols que actuen i conviuen per separat. Aquests dos espais viuen units per un passadís principal d’entrada que representa els túnels de refugi que s’usaven durant la guerra per escapar dels bombardejos i les bales. El primer marge, l’esquerra, ens mostra els efectes devastadors de la guerra avui en dia, ens ensenya les imatges de la Sarajevo actual derruïda pel conflicte. Mentre que en el marge dret es col·locaran les fotografies referents a la reconstrucció de la ciutat, els nous edificis, etc. Així doncs, s’estableix un diàleg de contrasts entre una ciutat on i viuen la misèria i el record perpetuo d’una guerra, i la inversió
privada per oblidar-la.